Quan les expedicions geogràfiques es van fer urbanes

Núria Benach (Universitat de Barcelona)

La col·lecció “Espacios críticos” (Icaria editorial), que en els seus 10 volums publicats s’ha vingut ocupant de l’obra de diversos pensadors/es crítics que han posat l’espai al centre de la seva mirada sobre el món,  ha dedicat el seu darrer volum al singular geògraf nord-americà William Bunge i a la seva iniciativa de fer ”expedicions geogràfiques” en el Detroit de finals dels anys 1960. L’obra i la figura intel·lectual de Bunge, mitificada per alguns, ha estat en general poc analitzada i, encara menys, reconeguda.

Portada_Llibre
BENACH, Núria (ed.) William Bunge. Las expediciones geográficas urbanas. Barcelona: Icaria editorial (colección “Espacios críticos”, núm. 10), 2017

En aquelles “expedicions”, l’objectiu era posar tot el coneixement i les tècniques geogràfiques del moment (i Bunge havia destacat com a geògraf teòric i matemàtic), no pas al servei del colonialisme, la conquesta i l’espoliació com en les exploracions geogràfiques clàssiques, sinó justament al servei dels pobres i desposseïts que vivien en ciutats socialment desiguals i segregades racialment com era Detroit.

En una experiència insòlita, les expedicions es van dur a terme mitjançant el treball conjunt dels professors  universitaris i els activistes dels barris negres i empobrits de Detroit. Els geògrafs professionals i els membres de la comunitat negra (que Bunge anomenava “geògrafs del poble”) van treballar en pla d’igualtat a totes les fases de la investigació, des de la definició de quins eren els problemes a tractar fins a la formulació de propostes concretes de transformació. Els resultats d’aquella experiència, que es va dur a terme al llarg de tres anys i que després va ser replicada en altres ciutats, es van expressar en un seguit d’informes o “notes de camp” on es recollia tot el treball realitzat: des d’una sofisticada proposta de nous districtes escolars de Detroit que fos més justa racialment, fins un detallat i molt innovador estudi de les condicions de vida dels nens negres a Detroit i els perills als que estaven sotmesos.  Tot plegat implicava un gran treball de recol·lecció de dades que havien de ser analitzades, sobre els temes més diversos (àrees d’esbarjo pels nens, nombre mitjà d’ampolles de cervesa o whisky per llar, infestació per rates…). Tota aquella informació quedava reflectida, a més, en impactants mapes de clara internacionalitat i càrrega política; eren autèntics mapes de protesta que s’utilitzaven justament per a transmetre missatges clars i denunciar les injustícies socials i espacials existents.

Mapa_2
Mapa d’infants mossegats per rates a Detroit

Tot aquest extens programa de recerca urbana dels expedicionaris es va complementar amb un innovador programa docent (en part inspirat en la “pedagogia de l’oprimit” de Freire) que els mateixos membres de la comunitat negre van demanar per tal d’adquirir els coneixements i les destreses necessàries per estudiar i mapejar els problemes del seu barri, i fins i tot per arribar a inscriure’s a la universitat, cosa que estava totalment fora del seu abast en tots els sentits.

Mapa_1
Mapa d’accidents de tràfic que denunciava el perill que els desplaçaments en cotxe dels residents suburbans blancs, de casa a la feina, suposava pels infants negres que vivien al centre

Val a dir que tant la personalitat explosiva de Bunge (i sembla que de tracte difícil, no en va tenia el sobrenom de “Wild” Bill Bunge) com el seu geni intel·lectual van fer de detonant de tota aquella experiència. El seu treball sobre Detroit va quedar recollit en el llibre Fitzgerald (1971), el barri on vivia i on es va implicar inicialment amb la comunitat negra. Fitzgerald, no podia ser altrament, és l’antítesi d’un llibre acadèmic: és una obra que commou, que inspira i que impulsa a prendre partit. També hi va ajudar, lògicament, l’ambient social i polític de finals dels 60, favorable a les propostes científiques i polítiques radicals, i que Bunge fos capaç llavors de reunir un grup de persones abocades a aquell projecte, tot i el seu escàs reconeixement acadèmic. El mateix Bunge mai no va arribar a tenir un lloc de treball estable com a professor, fastiguejat com estava per unes regles de joc universitàries competitives,  clientelistes i burocràtiques. El van expulsar de totes les universitats nord-americanes on va treballar, durant un temps es va guanyar la vida com a taxista pels carrers de Toronto (un ofici que descrivia como a òptim para a conèixer “de veritat” la vida d’una ciutat) i mai no va arribar a tenir el reconeixement que, sens dubte, els seus treballs mereixien. Va morir el 31 d’octubre de 2013 sense que la comunitat universitària en tingués ni tan sols notícia.

La radicalitat de les propostes del programa d’aquelles expedicions geogràfiques que es van fer ara ja fa gairebé cinquanta anys, resulta tanmateix d’una actualitat sorprenent. Les “expedicions geogràfiques” com la de Detroit anticipen i encara avui superen en molts sentits moltes de les propostes actuals d’investigació participativa i de cartografies col·lectives. Per això, aquest llibre no només s’interroga sobre les causes del seu oblit sinó que afirma la necessitat de recuperar experiències passades que, per diverses causes, no van tenir continuïtat però que encara avui resulten d’excepcional utilitat.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s