Especulació i precarietat darrere el boom turístic

Paula Martí Comas, Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS)

Dins el Fòrum Veïnal sobre Turisme, el taller sobre model econòmic tenia l’objectiu d’aprofundir en les bases del sector turístic, entendre com funciona i, a partir d’aquí, fer propostes. Perquè, més enllà de l’anàlisi i la denúncia dels impactes del turisme, pensem que s’ha de fer un pas més cap a la concreció d’alternatives.

A la primera part del taller el geògraf Ivan Murray, a partir de la seva investigació del desenvolupament del sector turístic a les illes Balears i l’Estat Espanyol, ens va explicar com des de la dictadura de Franco es van construir grans riqueses a partir de la inversió en el sector turístic de sol i platja. Es generava així, un estret vincle entre el desenvolupament capitalista de l’Estat Espanyol i el desenvolupament del sector turístic en els territoris de costa que seria l’origen de grans fortunes espanyoles. Un sector que més endavant, amb la desindustrialització i la terciarització de les ciutats, arribaria amb força a Barcelona de la mà d’una gran inversió pública en infraestructures i promoció, amb el tret de sortida dels Jocs Olímpics.

Al llarg del taller es va fer evident que per entendre el model econòmic on es recolza la indústria turística a la nostra ciutat, havíem de partir d’una anàlisi una mica més àmplia del sistema capitalista en general i com ens afecta en el nostre dia a dia. Entenent també que la situació que vivim a Barcelona és una realitat compartida per altres ciutats marca que ja no produeixen mercaderies, sinó que s’han convertit en un producte en si mateixes, un espai per ser visitat i consumit. En la conferencia inaugural del Fòrum el també geògraf Francesc Muñoz va exposar el que ell ha anomenat urbanalització, que consisteix en l’estandardització de l’espai urbà, la seva homogeneïtat i repetició; el fet que tant si estàs al Portal de l’Àngel com a Times Square a Nova York estaràs en un ambient similar, absolutament mercantilitzat.

També, el passat 14 de novembre vam poder assistir a la conferència de David Harvey, qui explicava com el creixement del turisme, en part, respon a la lògica del consum immediat. En el sistema capitalista, aquells productes que tenen una durabilitat inferior són els més rendibles, perquè s’hauran d’adquirir repetidament; per exemple, l’espectacle és en si mateix un producte instantani i sense durada que permet ser consumit infinites vegades, igual que un viatge. Però més enllà d’aquest fet, també va exposar que el creixement del sector turístic a nivell global sobretot respon a la situació econòmica actual, al fet que vivim un moment de sobre-acumulació a causa de l’increment de la productivitat que ha permès la tecnologia, i que ha potenciat la financiarització de l’economia: hi ha molts diners per invertir i poques possibilitats d’extreure’n una rendibilitat elevada. Aquest fet provoca que actualment la rendibilitat que es pot obtenir d’una industria productiva sigui molt més baixa i requereixi molta més feina que l’extracció de rendes (per exemple, d’un edifici) que no generen valor. I els beneficis encara poden ser molt més elevats si l’immoble es destina a usos turístics, ja siguin hotels o habitatges turístics, un fet que explica l’augment exponencial de les places d’allotjament turístic a Barcelona en els darrers anys.

Pagina_44_Salari mija Barcelona 2014
Salari mitjà a Barcelona segons sectors d’activitat

Per tant, una pota important del sector turístic és la inversió immobiliària i la revalorització del sòl i els immobles existents, però durant el 1er Fòrum Veïnal sobre Turisme també és va destacar que les condicions laborals precàries són un aspecte fonamental que explica el creixement del sector. Si ve se’ns repeteix com un mantra que el turisme aporta riquesa i molts llocs de treball, les estadístiques demostren que les condicions laborals a l’hostaleria són de les més negatives en quant a precarietat, contractes temporals, hores extres, sous ridículs, manca de contractes, etc. De fet, segons l’enquesta d’estructura salarial de l’INE, el sector de l’hostaleria és el més mal pagat. El salari mitjà anual el 2014 va ser de 13.636,04 euros, un 40,3% inferior al salari mitjà brut. Les cadenes hoteleres, per seguir incrementant el nombre de turistes que allotgen tot i l’elevada competència, abaixen els preus a costa de reduir costos, augmentant la precarietat de la plantilla però incrementant els beneficis. Aquesta situació ha sigut denunciada per Las Kellys, un col·lectiu de cambreres de pis que ha donat a conèixer les condicions d’explotació sota les quals treballen.

Per últim, és important tenir en compte el paper que han jugat les administracions en el creixement del turisme a Barcelona. Podríem dir que el projecte de “ciutat” des de les Olimpíades, o fins i tot abans, ha estat esdevenir una ciutat turística, fet que ara ja no es posa en dubte i fins i tot es considera una característica intrínseca de la ciutat. Des de les inversions en edificis i espais públics emblemàtics per construir un bon decorat, fins les subvencions a aerolinies perquè volessin al Prat o les inversions al circuit de Montmeló, milions de diners públics s’han destinat a promocionar un sector que genera unes condicions de treball precàries i uns grans impactes ambientals i socials, mentre la riquesa que produeix va a parar a molt poques mans.

Actualment, després de la crisi econòmica i immobiliària que encara patim, amb un atur elevadíssim i uns sous pel terra, el sector turístic té a disposició una gran quantitat de mà d’obra barata que li permet anar reduint costos. Un fet que, sumat a la situació d’inestabilitat i inseguretat de moltes destinacions turístiques que ja no fan la competència a Barcelona, fa que ens trobem davant dues alternatives igualment perilloses. Si segueix augmentant el pes del turisme a la ciutat, la situació de massificació que ja es viu a molts barris pot anar estenent-se i transformant la ciutat en un parc temàtic sense veïnat. Si pel contrari un canvi sobtat fes caure el turisme a Barcelona, el seu protagonisme a l’economia local portaria probablement a una crisi econòmica encara més greu i a una dura depressió social.

En conseqüència, l’única opció viable és un treball controlat i col·lectiu de decreixement turístic per tal de revertir la situació des de totes les perspectives possibles. Frenant el creixement, millorant les condicions laborals, recuperant espais perduts i, sobretot, invertint en altres sectors que no generin impactes tant negatius i reparteixin millor la riquesa. En aquest sentit, a la dinàmica generada en el taller sobre model econòmic del Fòrum veïnal sobre turisme, es van extreure un seguit de propostes a realitzar, per una banda des de les administracions i per altra des del veïnat.

15_3
L’acció STOP #aBús Turístic denunciava tant la precarietat de les informadores del bus turístic com el model de turisme abusiu que representa. ABTS

Propostes a realitzar des de les administracions:

1.- Aturar les inversions en infraestructura i promoció del turisme, incloent: no donar més subvencions a les aerolínies, als congressos, a Montmeló, etc, deixar de destinar la taxa turística a la promoció, eliminar el Consorci de Turisme, no fer publicitat de la ciutat de Barcelona com a destinació turística.

2.- Incrementar les taxes i la fiscalitat per revertir els impactes: una taxa turística més elevada i que variés segons la zona i la categoria d’allotjament, una taxa turística vinculada als comerços i no només als allotjaments, increment als allotjaments de l’IBI i de les taxes de residus, augment als allotjaments dels preus de l’aigua i l’energia, un impost a les plusvàlues generades en el traspàs d’una activitat (pla d’usos).

3.- Augmentar les regulacions: plans d’usos més restrictius i amb més control veïnal, abolició dels habitatges d’ús turístic, regulació més estricta de la invasió de l’espai públic (menys terrasses, vehicles…), intensificació de les inspeccions per tal de fer complir la normativa.

4.- Reinversió per revertir els impactes i generar alternatives: inversió en habitatge social on prevalgui el dret d’ús, incentius a altres sectors econòmics que generin valor.

5.- Millora de les condicions laborals: augment de les inspeccions laborals perquè es compleixi la normativa, creació d’un segell per les empreses que respectin les condicions laborals, crear clàusules de control de condicions laborals a les empreses proveïdores de les institucions.

Propostes a realitzar des del moviment veïnal:

1.- Campanyes de denúncia i visualització dels efectes negatius del turisme, desmuntant la idea que el turisme només aporta riquesa i llocs de feina (assenyalant el sector i no el turista): impactes ecològics, encariment dels barris i expulsió del veïnat, anàlisi de les inversions públiques, desemmascarar actors que promocionen el turisme (Barça, Consorci de Turisme…).

2.- Pressionar a les administracions perquè realitzin les propostes que hem esmentat.

3.- Condicions laborals: donar suport a les organitzacions de treballadores del sector, visualitzar les seves lluites.

4.- Construir les alternatives: recuperar espais, fer vida als barris i consumir en botigues petites i de productes quotidians, potenciar altres sectors i diversificar l’economia, conscienciar-nos nosaltres mateixos com a consumidors de turisme, desenvolupar la nostra coresponsabilitat com a consumidors.

5.- Aliances a nivell europeu: xarxa internacional de ciutats afectades pel turisme, crítica a la directiva Bolkenstein del lliure comerç.

6.- Resistència: denunciar casos de mobbing i aturar desnonaments, oposar-nos a la construcció de nous hotels, generar espais de suport mutu entre el veïnat

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s