Recuperem la ciutat com a escenari de la vida veïnal

Esther Bermejo, Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS). Número 1.

L’espai públic, com espai de trobada i de relació, és inherentment conflictiu. No obstant això, el que estem vivint ara és, més aviat, una confrontació entre la mercantilització de la ciutat i els que ens resistim a ser-ne expulsats. A mesura que Barcelona s’ha terciaritzat i ha renunciat a ser una ciutat productiva per convertir-se en una ciutat producte -la màxima aspiració de la qual és ser una marca atractiva en el competit mercat turístic-, els seus carrers i places han passat a ser, més que mai, un espai disputat, un recurs cada cop més limitat al qual tothom vol accedir -i del qual molts volen treure profit-. No és aquest un fenomen ni molt menys exclusiu de Barcelona, però sí que sembla evident que la seva densitat de població, la trama urbana que la configura i un clima que empeny la gent a fer vida de portes enfora, fan que la pressió turística sobre l’espai públic es faci més evident que en altres ciutats que reben moltes visitants. De fet, una part important dels conflictes, normatives i polítiques municipals que han vist la llum en els darrers anys, tenen a veure amb la massificació que pateixen moltes zones i amb el xoc d’interessos entre aquelles que volen treure un benefici econòmic de l’ús privatiu del carrer i un veïnat que no vol renunciar al seu dret a la ciutat.

Una manifestació d’aquesta confrontació ha estat el sorgiment de col·lectius que, des dels barris, estan denunciant els efectes de la massificació turística,  l’apropiació de les places i voreres per part de les terrasses de bars i restaurants i, en definitiva, la transformació del seu entorn quotidià en un escenari per a visitants en què les relacions no mercantilitzades són arraconades. Per citar alguns exemples, el moviment Fem Plaça, que des de Ciutat Vella reivindica l’espai públic com a lloc de convivència i barreja d’usos, la plataforma Gràcia, cap a on vas?, que va néixer per fer sentir la veu del veïnat en la definició del nou pla d’usos (l’eina que regula la implantació dels establiments de pública concurrència) o Fem Sant Antoni, un espai de confluència que pretén empoderar les veïnes perquè decideixin sobre els afers del barri. És en aquest context que resulta fàcil d’entendre la bona acollida que va tenir el taller “Substitució d’usos: habitatge i espai públic” en el marc del 1r Fòrum Veïnal sobre Turisme que l’ABTS va organitzar el passat juliol.

La jornada, amb la participació de molts d’aquests col·lectius, però també de veïnes a títol individual, va servir per posar en comú reflexions sobre els conflictes i incomoditats que provoca la presència de la indústria turística als nostres barris, a més de per intentar plantejar respostes que ens permetin millorar la situació. En aquest sentit, el debat va posar de manifest l’existència d’un relat sobre l’espai públic fet per uns pocs però que es materialitza en unes condicions de vida a la ciutat que patim totes. Es va plantejar, doncs, la necessitat de construir un nou relat sobre aquest escenari en el qual ens relacionem, que sigui compartit i pel bé comú i que tingui com idea força el decreixement turístic. L’objectiu, vam concloure, és recuperar la ciutat per viure-hi i no deixar-la només en mans d’aquells que volen viure d’ella.

5_1
A l’acció #femPlaça Reial (maig 2015) s’hi van  comptar 1669 cadires privades, 452 taules privades i 8 cadires públiques

El conflicte de les terrasses

Malgrat que ens hagin acostumat a limitar el debat sobre l’espai públic a qüestions de civisme i seguretat, nosaltres creiem que parlar-ne implica parlar, tal i com vam fer en el Fòrum Veïnal, d’aspectes tan diversos com la mobilitat, les terrasses o el comerç. Precisament, la regulació de l’ocupació que fan de places, rambles i voreres els bars i restaurants ha estat un dels temes candents aquests dos darrers anys. L’ordenança de terrasses aprovada per l’executiu de Xavier Trias, a la qual es van aplicar moratòries parcials per tal que els propietaris i propietàries disposessin de marge per adaptar-s’hi, i les ordenacions singulars posteriors, han generat una gran controvèrsia que ha evidenciat l’esmentada batalla per l’espai públic. De fet, aquestes normatives, que havien de suposar la reducció de taules d’acord amb criteris de distàncies, han encès els ànims dels lobbies turístic i de la restauració i no compten amb el suport de la majoria dels grups polítics municipals (ara, ni tan sols de Convergència) i tampoc no agraden als col·lectius veïnals, que les troben massa laxes.

El dèficit de participació de les veïnes en aquesta qüestió és una altra font de crítiques. L’avaluació del desplegament de l’ordenança general, dissenyada sense intervenció ciutadana, queda en mans de la Comissió Tècnica de Terrasses, un òrgan merament consultiu en què la representació veïnal és irrisòria. Pel que fa a les ordenacions singulars, s’han engegat processos participatius, precàriament difosos, en què han compartit espai les restauradores i el veïnat. El resultat ha estat, en general, una confrontació desgastadora que ha culminat en una reducció de taules, en molts casos, ridícula. És paradigmàtic el cas de la Vila de Gràcia, on els processos que s’han portat a terme a les set places principals han suposat una disminució del nombre total de taules en només nou. Davant d’això, i atenent al que es va concloure en el Fòrum Veïnal,  l’ABTS seguirà reivindicant un ús més equilibrat d’aquests espais que permeti que tothom en pugui gaudir sense necessitat de consumir i que faciliti la vida comunitària als barris.

Mobilitat en conflicte

Més enllà de la mediàtica qüestió de les terrasses, existeixen altres aspectes que dificulten el gaudi de la ciutat per part d’aquelles que hi vivim, tal i com es va fer palès durant les discussions del taller. De fet, estem sent testimonis de com la mobilitat que no genera relacions comercials està sent perjudicada pels sistemes de mobilitat individual estretament lligats al negoci turístic, fent gairebé impossible un passeig tranquil per algunes zones. Probablement, el cas més flagrant i conegut és el dels segways, la circulació dels quals pel front marítim ja va ser prohibida el juliol passat.

El govern municipal tot just ha fet un pas més enllà i ha preparat un esborrany d’ordenança que pretén fer fora de les voreres de tota la ciutat els diferents tipus de vehicles de mobilitat personal, entre els quals hi ha els patinets elèctrics, les bicis amb cistella, els tricicles o els bici-taxis, a més dels esmentats segways. Distribuint-los en tres categories, la nova normativa estableix límits de velocitat i normes de circulació específics i envia tots els vehicles a la calçada. Tot i que es tracta d’una mesura que considerem imprescindible, caldrà veure si obté el suport necessari al Ple municipal per ser aprovada i si la seva aplicació és viable, tenint en compte la congestió de les calçades en una ciutat amb massa densitat motoritzada.

Mercats i botigues de barri

Els col·lectius que volem recuperar els carrers i places per al veïnat som conscients  de la importància de l’ús que donem a les plantes baixes dels edificis i del model comercial prevalent a la ciutat. Sembla una obvietat assenyalar que la proliferació de les gran superfícies en detriment dels comerços de proximitat empobreix la vida veïnal als barris. No obstant això, presenciem cada dia com tanquen botigues que no poden fer front als alts lloguers que es deriven de la turistificació i la gentrificació mentre els poders públics, emparant-se en la Directiva Bolkenstein, justifiquen la seva impassibilitat en nom del lliure mercat. Aquests mateixos poders no tenen, però, cap recança a oferir espais privilegiats als supermercats en equipaments municipals com els mercats.

En aquest sentit, alguns dels col·lectius que formen part de l’ABTS estan combatent actualment el model que imposa l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona que, lluny d’afavorir la vida comunitària als barris, està convertint les nostres places en nous pols d’atracció turística i elements gentrificadors. No volem supermercats, ni espais gourmet, ni visitants fent fotografies a les parades. Reivindiquem un mercat que, a més d’abastir de producte fresc de proximitat a la població, serveixi de punt de trobada del veïnat i de motor de cohesió dels barris. De la mateixa manera, exigim als poders públics que trobin els mecanismes adequats per protegir el comerç de proximitat i facilitar que les plantes baixes dels edificis ofereixin serveis als residents. Tot això ens porta a la conclusió que cal un Pla d’Usos a nivell de ciutat, que sigui molt més restrictiu quant a la concessió de llicències per a activitats d’hostaleria i hoteleria per evitar que els carrers s’omplin de serveis destinats a la població flotant i de franquícies internacionals, relegant les veïnes a un segon pla.

Mercat de Sant Antoni - Ancor.jpg
El mercat de Sant Antoni representarà un bon exemple del model hegemònic d’instal·lació de cadenes de supermercats i usos adreçats als visitants. Ancor Mesa Méndez

Poder veïnal

No ens podem permetre zones a la ciutat que generin rebuig als seus habitants, ni renunciar al nostre dret a ser-hi, a gaudir-ne sense haver de consumir i a no sentir-nos figurants d’un parc temàtic. En definitiva, des de l’ABTS, entenem que cal recuperar l’espai públic per al veïnat i que per fer-ho cal que la nostra reivindicació adopti una perspectiva prou àmplia com per abordar qüestions que poden semblar distants però que estan connectades entre elles. El repte no és senzill, però l’objectiu val la pena. Perquè, com vam concloure en el Fòrum Veïnal, sense un espai públic potent i amb un equilibri d’usos, es perverteix la democràcia en la seva dimensió territorial i la ciutat es dissol. L’empoderament veïnal és la clau de volta d’aquest procés de recuperació. Hem d’augmentar la nostra influència en els àmbits de decisió municipal, hem de fer sentir la nostra veu en l’elaboració de les normatives i, sobretot, hem de treballar plegades al carrer per forçar la ruptura amb una Marca Barcelona que ens expulsa de la ciutat.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s