La turistificació com a negació del dret a l’habitatge

Martí Cusó Coll, Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS). Número 1.

No és cap novetat que els centres històrics de les grans ciutats han estat sempre objecte de desig del gran capital financer. A Barcelona, les primeres mostres contemporànies d’aquest fet arriben a finals del s.XIX i principis del s.XX, quan les classes benestants, amb una clara pretensió colonitzadora, desenvolupen una estratègia per copar el centre històric de la ciutat. En aquell cas, l’estratègia gira al voltant d’una reforma tematitzadora del centre històric, l’actualment anomenat barri Gòtic, que és profundament reformat creant una nova i exagerada falsa imatge gòtica1 amb la voluntat de dotar Barcelona de prestigi i capitalitat en la línia d’altres ciutats europees. El catalanisme conservador del moment necessitava organitzar el desordre social mitjançant la uniformització cultural i pretenia fer-ho a través de l’urbanisme. Els canvis urbanístics perpetrats en aquells anys van comportar l’expulsió d’almenys 10.000 persones i processos gentrificadors molt potents, amb la conseqüent substitució de població de classes populars per població adinerada. Seguidament es crea la Societat d’Atració de Forasters amb la finalitat d’atraure turisme i diners cap a les classes benestants de la ciutat, en el que es podria considerar l’inici de la promoció de la coneguda actualment com a Marca Barcelona. Així doncs, gentrificació i turistització, en aquest ordre però també sobreposant-se, apareixen com a elements vertebradors de l’estratègia acumuladora de capital de la burgesia i els poders econòmics.

6.pngCentres urbans i gentrificació com a trets fonamentals de l’urbanisme capitalista

 Aquests processos han continuat, amb alts i baixos, fins a l’actualitat, però podríem considerar que és a finals dels anys 80, amb la proclamació de la ciutat com a acollidora dels JJOO del 1992, quan s’accentuen i agafen una nova dimensió de creixement exponencial fins ara. El procés turistitzador s’accentua llavors al centre de la ciutat amb la construcció de nombrosos grans hotels, la majoria en edificis d’habitatges, que impliquen l’assetjament i expulsió d’un gran nombre de veïns i veïnes del barri Gòtic. Al Raval i al Casc Antic, el procés gentrificador es duu a terme a cop de grans processos urbanístics amb l’obertura de la Rambla del Raval, l’Illa de Robador i el Forat de la Vergonya, on es destrueixen uns 500 edificis i 4200 habitatges3. Tots aquests processos s’executen en col·laboració entre l’administració i l’empresa privada amb l’excusa d’un suposat esponjament i higienització dels barris densos, i resulten en noves promocions d’habitatge, la majoria privades (74,5%), a les quals no tenen accés les classes populars i empobrides que vivien fins aleshores als barris. Fins al 2007, l’avenç és exponencial als barris centrals de la ciutat. A partir de llavors, les classes benestants i els poders econòmics troben en l’esclat de la bombolla immobiliària i la conseqüent crisi econòmica les millors aliades per legitimar-se mediàticament amb l’objectiu de calmar els possibles ànims revolucionaris de les classes populars. Si a principis de segle el discurs legitimador es vertebrava entorn a la necessitat d’enfortir una identitat nacional que prestigiés la ciutat, el 2007 l’estratègia mediàtica basa el seu discurs en el turisme com a oportunitat de sortida ràpida de la crisi econòmica i com a possibilitat per al restabliment de l’Estat del benestar.

La virulència del context actual: el centre urbà s’expandeix

En l’actual situació de sobre-acumulació de capital per part del poder econòmic, la inversió en edificis resulta molt més rendible que la inversió en indústries productives. Si, a més, aquests es destinen a un ús turístic, la rendibilitat augmenta tenint en compte que és una activitat de consum immediat i baixa durabilitat. En aquest context, Ciutat Vella es queda petita i la indústria turística i les classes benestants veuen oportunitats d’expansió a altres barris i districtes de la ciutat. La inversió en edificis o habitatges per destinar-los a ús turístic augmenta de manera exponencial en un radi molt ampli al voltant del centre històric. Zones com Gràcia, l’Eixample, Sant Antoni, el Poble Sec o el Poblenou comencen a patir fortes pressions gentrificadores, alhora que la Marca Barcelona es reinventa, de la mà de les institucions, amb la creació i promoció de nous atractius turístics. El centre de la ciutat concebut com a pol d’inversió augmenta i s’expandeix com una taca d’oli i les classes populars són centrifugades a unes perifèries cada cop més allunyades.

P1060811
Acció #NoEnsFaranFora pel dret a l’habitatge i contra els allotjaments turístics; ocupació del vestíbul de l’hotel Soho House Barcelona

Les dades actuals en termes de substitució d’habitatge residencial per allotjament turístic no deixen marge a dubtes. L’ofensiva inversora i especuladora s’està expandint i és més forta que mai. Les dades són profundament explícites als barris centrals com el Gòtic on, del 2007 al 2015, el nombre d’habitatges ha passat de 7113 a 6461 i la població empadronada ha baixat dels 17.687 habitants als 15.484, un descens del 12’5% en tan sols 4 anys2,4. La realitat podria ser molt més alarmant tenint en compte que els pisos turístics sense llicència (almenys 6005) són comptats com a habitatge al cens i que el descens de població no té en compte aquelles substitucions de població de classes populars per població d’alt nivell adquisitiu, com demostra l’increment de la renda mitjana del barri, tradicionalment baixa, fins a nivells iguals o superiors a la mitjana de la ciutat. En conjunt, Ciutat Vella perd actualment 107 habitants al mes.

Aquestes tendències, encara que no tant explícites i demostrables numèricament, comencen a ser fortament perceptibles en barris fora del centre històric. Mentre nombrosos grans hotels en projecte amenacen el teixit social del Poblenou, a llocs com Gràcia, l’Eixample o el Poble Sec els pisos turístics causen estralls sobre el mercat d’habitatge residencial. A Gràcia i al Poble Sec, entre d’altres, els HUT’s legals i il·legals han eliminat del parc d’habitatges del barri vora 1.500 (6’5% del total) i 1.100 (6’9%) habitatges respectivament4,5. L’alta rendibilitat del lloguer turístic, fins a 4 vegades més rendible que el convencional4, exerceix una pressió molt forta sobre el mercat de lloguer que es trasllada en increments del preu sobre el metre quadrat. Aquest increment és, des de 2014, particularment acusat als barris amb més pressió turística, resultant en pujades d’entre el 15 i el 30% en Ciutat Vella (on vora el 70% dels habitatges són al parc de lloguer), Gràcia, Eixample o Sants-Montjuïc4. Els preus de venda segueixen una tendència molt semblant en tots aquests barris i se situen per sobre de les possibilitats adquisitives de la majoria de la població de classes populars. En els barris de Ciutat Vella, on els HUT’s estan regulats pel Pla d’Usos, la promoció immobiliària es reinventa amb nombroses promocions de pisos de luxe. És evident, doncs, que ens trobem davant d’una nova onada d’inversió immobiliària i expansió turística que, de no aturar-se, implicarà a curt termini importants processos d’expulsió, desplaçament de població i vulneració del dret a l’habitatge.

P1060805.JPG

Fer front a l’ofensiva

 Davant d’això, les eines que té l’administració per regular i limitar els preus de lloguer i venda semblen d’improbable aprovació i execució a curt i mitjà termini ja que escapen les pròpies competències de les administracions municipals i autonòmiques i estan subjectes a les directives del lliure mercat.

Des dels col·lectius i entitats formants de l’ABTS, doncs, reclamem a l’ajuntament que, dins el seu marc competencial, aposti clarament i decidida pel decreixement turístic a tota la ciutat un cop comprovades les conseqüències nefastes que el model actual té sobre els drets i la vida dels habitants de la ciutat. En aquesta línia, reclamem que eines com els plans d’usos o el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) serveixin per reduir clarament el nombre d’allotjaments turístics a tota la ciutat. Volem una regulació i la volem clarament restrictiva. Al districte de Ciutat Vella aquesta regulació arribarà tard per més dura que sigui, però no ens podem permetre que altres barris de la ciutat es vegin immersos en processos similars en els propers anys. A nivell de ciutat encara som a temps d’aturar el naufragi habitacional, amb plans restrictius en algunes zones però pràcticament desreguladors en d’altres l’únic que s’aconseguirà és repetir els patrons produïts a Ciutat Vella a altres zones de la ciutat.

Els plans de regulació, que han de servir per reduir el nombre d’allotjaments turístics, no serviran de res si no van acompanyats de polítiques de control i sanció d’activitats especulatives i de promoció de l’habitatge públic i social. En aquest sentit, és important la persecució legal de la manca d’ús d’habitatges per part de propietats privades. Alhora, per evitar l’expulsió de la població popular dels barris és urgent el rescat o compra pública de sòl amb la finalitat d’augmentar el parc d’habitatge públic de lloguer social (especialment als barris més afectats pel turisme i la gentrificació), la qual cosa podria ser possible mitjançant l’aplicació d’una taxa turística més elevada.

De no complir-se totes aquestes premisses, el cas del barri Gòtic i Ciutat Vella en general deixarà de ser paradigmàtic per convertir-se en un model generalitzat a la ciutat. El veïnat s’auto-organitza per resistir l’ofensiva especuladora amb nombroses accions de denúncia. Ara toca a l’administració fer un pas endavant en la defensa dels drets fonamentals del veïnat de la ciutat. No ens podem permetre que els barris perdin el seu teixit social per esdevenir mers productes de consum per als rics i turistes.

1Cócola Gant, Agustín (2011): El Barrio Gótico de Barcelona. Planificación del Pasado e Imagen de Marca. Ediciones Madroño

2Cócola Gant, Agustín (2016): Apartamentos turísticos, hoteles y desplazamiento de población

3Abella, Martí (2004): Ciutat Vella. El centre històric reviscolat, Ajuntament de Barcelona, Barcelona 2004.

4Ajuntament de Barcelona: Estadístiques de població i llars http://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/tpob/index.htm

5Inside Airbnb: http://www.insideairbnb.com

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s