La lluita pel decreixement turístic: el cas de Barcelona

Hortensia Fernández Medrano y Daniel Pardo Rivacoba, traducció de Fina Colomer, Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) . Número 1

Introducció Històrica

Barcelona té un llarg historial en promoció internacional del turisme -des de la creació de la Societat d’Atracció de Forasters (1908) fins al dia d’avui tot passant per la construcció del mite material i simbòlic del Barri Gòtic (de finals del XIX a mig segle XX)- i de planificació a cops de mega-esdeveniments: les dues Exposicions Universals (1888 i 1929), el Congrés Eucarístic Internacional (1952), els Jocs Olímpics (1992), el Fòrum de les Cultures (2004) o els reiterats intents de candidatura als Jocs Olímpics d’hivern.

El 1986 Espanya ingressa a la UE i una primera bombolla immobiliària facilita l’entrada de capitals i empreses estrangeres àvides de fer negoci. Només dos anys després, Barcelona és elegida seu dels JJOO i els poders públics promocionen la ciutat com a producte i “marca” fins al paroxisme (“la millor botiga del món”). En els darrers 30 anys, les polítiques urbanes dictades des de la col·laboració publico-privada i en clara aliança amb els sectors immobiliari i financer, converteixen Barcelona en potència turística de primera magnitud, amb prop de 30 milions de visitants l’any i en continu creixement.

Contextualització: obilització al voltant del turisme

Des de fa uns 15 anys, a distints barris de Barcelona s’han esdevingut mobilitzacions populars davant de conflictes concrets provocats per la indústria turística, com ara projectes d’hotels o proliferació de pisos turístics. A l’agost del 2014, el barri de la Barceloneta va sortir massivament al carrer amb suports de tota la ciutat per protestar contra els pisos turístics com a gènesi del problema habitacional i contra un model de ciutat basat en el monocultiu turístic[1]. Al febrer del 2015, el moviment veïnal obliga el govern municipal de CiU a convocar una Audiència Pública monogràfica sobre turisme la qual acaba en un fiasco (l’alcalde no hi assisteix, s’impedeix l’accés a la sala a la majoria dels veïns i veïnes i l’acte queda en circ mediàtic) però suposa la primera manifestació unitària del moviment veïnal contra la massificació turística.

2_1
Presentació del Fòrum durant la primera jornada. Ancor Mesa Méndez

Pocs mesos després s’acaba concretant un espai de coordinació i confluència de moltes de les entitats i col·lectius veïnals que ja estaven treballant des de llurs àmbits, sobre els problemes que genera el model de ciutat imposat: l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS).

La seva primera acció, el 2 de juliol de 2015, consisteix en un escrache a Turisme de Barcelona, consorci publico-privat mitjançant el qual la indústria turística ha gestionat per al seu benefici la promoció de la ciutat durant dècades.

Actualment, l’ABTS està constituïda per una trentena de col·lectius i entitats de tota la ciutat, la majoria de lògica territorial i algunes, de lògica temàtica. El seu funcionament intern és assembleari, amb trobades de periodicitat aproximadament mensual i amb grups de treball segons tasques específiques.

La diagnosi dels conflictes provocats per la sobreexplotació turística a cada barri, realitzat durant l’estiu del 2015, suposa un primer treball col·lectiu que fixa les bases per al funcionament intern de l’Assemblea.

Diagnosi col·lectiva, propostes i accions

Aquesta diagnosi destaca:

– Negació del dret bàsic a l’habitatge, desproveït de la seva condició de dret fonamental i reduït a mercaderia; expulsió de veïnes i veïns com a conseqüència de la pressió immobiliària que exerceix el turisme, amb especial incidència en el mercat del lloguer[2].

– Despossessió de l’espai públic com a bé comú urbà i transformació en medi no apte per a la vida quotidiana i comunitària: gran augment de la densitat demogràfica, en barris que ja en són de per si mateixos de densos, monopolització de l’espai públic a causa de les terrasses, proliferació de caravanes de bicicletes, segways i altres artefactes rodants de lloguer.

– Greus problemes de mobilitat produïts per la congestió de la via pública (tant la de vianants com la que va destinada al trànsit rodat), així com la saturació de la xarxa de transport públic.

– Desaparició del comerç de proximitat, substituït per un d’especialitzat en producte d’ús i consum per part de turistes, inútil per a la vida quotidiana de la població resident.

– Augment de la contaminació atmosfèrica amb afectació a la salut pública: la indústria dels creuers principalment, i els avions, automòbils, autobusos i autocars turístics, empitjoren la qualitat de l’aire i contribueixen al canvi climàtic.

– Increment desmesurat del consum d’aigua, energia i materials i de la generació de residus.

– Especialització del mercat laboral en hoteleria, restauració i comerç, sectors sotmesos per afegitó a condicions laborals altament precàries (els salaris més baixos del mercat, estacionalitat, temporalitat, àmplia disponibilitat horària/flexibilitat, llocs de treball o hores sense contracte, riscos laborals i malalties derivades no contemplats, etc.) i a alts nivells d’explotació i discriminació.

Ancor_Mesa_Mendez_Protesta_veinal_28G_la_Rambla2
Protesta contra la massificació turística i la gentrificació a #OcupemLesRambles. Ancor Mesa Méndez

Tot això expressat anteriorment dóna com a resultat principal la pèrdua de població residencial i el progressiu augment de la turística, que arriba a ser igual o major en nombre[3] en alguns barris del centre (en els últims 5 anys s’ha perdut entre el 6 i el 8% de la població al Barri Gòtic), l’afebliment del teixit social i la pèrdua i deteriorament de la qualitat de vida de tota la ciutadania. I ho fa per mitjà del pervers model d’inversió pública, beneficis privats i socialització de les pèrdues.

La resposta que donem des de l’ABTS a aquests problemes passa pel decreixement turístic, terme preferible a d’altres com ara “turisme sostenible”, manipulat i pervertit per la retòrica de la mateixa indústria. El decreixement turístic aboca inequívocament a la necessitat de reduir les xifres del turisme (visitants, pernoctacions, vols, etc.) com a primer pas cap a una societat ambientalment més justa, pensada per i per a la seva ciutadania.

Donat el gran pes de la indústria turística en l’economia barcelonina, i el seu caràcter depredador de tot tipus de recursos, aquest decreixement ha d’anar acompanyat pel foment d’economies alternatives molt més justes i sostenibles. Això és especialment necessari perquè, en el context de creixement turístic continuat i de grans beneficis de les elits, les inversions s’han concentrat en aquest sector desatenent totalment les alternatives i la diversitat.

Com a idees generadores de filons d’ocupació esmentarem alguns sectors sensibles: desenvolupament del sector de les energies renovables, millora de l’habitatge atenent  paràmetres de confort fins a aconseguir una habitabilitat i una eficiència energètica acceptables, foment del sector de la rehabilitació preferent al de la construcció, èmfasi pel sector de la cura i atenció a les persones i l’entorn natural, aposta pel sector públic (educació, sanitat i dependència, equipaments, reutilització i reciclatge de materials, minimització i aprofitament dels residus, transport públic més eficient i menys contaminant en detriment del privat i tot això, acompanyat de mesures per aturar els efectes del canvi climàtic).

Dins del sector turístic, serà necessari un gran protagonisme del sector públic. La promoció no pot seguir en mans d’agències privades i ha de ser repensada des de la cosa pública. Calen igualment fortes mesures de regulació i fiscalitat, que han d’anar acompanyades de polítiques i inversions públiques potents en qüestions com l’habitatge, el treball, etc. Aquest és probablement el repte més imminent que té Barcelona avui: el decreixement turístic i la superació del monocultiu.

Des de l’ABTS s’han executat mobilitzacions específiques (contra diferents hotels a Ciutat Vella, l’Eixample, el Poblenou; pisos turístics al Poble Sec, la Sagrada Família, la Barceloneta), s’ha mantingut una relació activa i crítica amb l’Ajuntament (debats previs i presentació d’al·legacions al Pla Urbanístic Especial d’Allotjaments Turístics (PEUAT), presència al Consell de Turisme i Ciutat), s’ha organitzat una “audiència pública” informal (on representants de tots els grups municipals de l’Ajuntament van ser sotmesos a un dur interrogatori per part de les organitzacions socials), hi ha hagut una forta incidència en els mitjans de comunicació locals, nacionals i internacionals com a  referent veïnal en afers relacionats amb el turisme, etc.

El proppassat mes de juliol, la realització del 1r Fòrum Veïnal sobre Turisme[4] va suposar un signe de maduresa de l’Assemblea, ensems que un important instrument de reflexió, debat i proposta. Durant dos dies, i a través de ponències, tallers i debats, es fa fer un gran treball col·lectiu amb la col·laboració externa d’expertes i activistes convidades de Venècia, Mallorca, el Camp de Tarragona o Málaga.

Cal destacar també l’espectacular acció #UNFairbnb[5] pel dret a l’habitatge i contra la plataforma Airbnb i els pisos turístics a causa de la ràpida generalització del problema d’accés a l’habitatge que provoquen a la població de gran part de la ciutat, o l’acció coordinada de bloqueig simultani d’autobusos turístics durant mitja hora a 6 punts diferents de la ciutat en acte de denúncia per la sobreexplotació turística.

Per acabar, no podem deixar d’esmentar l’actual eix de treball de l’ABTS vers la creació d’una xarxa interregional de col·lectius que treballen pel decreixement turístic. Si l’Assemblea va dedicar el seu primer any de vida sobretot a reforçar la xarxa interna, el 1r Fòrum Veïnal sobre Turisme va permetre establir relacions que es van anar consolidant: membres de l’ABTS han estat presents en la recent mobilització contra la indústria dels creuers i per la recuperació de la ciutat a Venècia, i a les Illes Balears amb presència a les Jornades per Respondre a la Turistització de Palma i a les jornades Closing S’Illa: Reflexió sobre el Decreixement Turístic a Eivissa.

[1] El terme monocultiu fa referència als ecosistemes agrícoles empobrits a causa de la reducció a una sola espècie de conreu, que els fa més fràgils i vulnerables a les variacions del medi. De manera que, superar el monocultiu suposaria augmentar  la diversitat d’ alternatives econòmiques per fer el sistema més resilient.

[2] Qüestió particularment significativa en un context com l’espanyol, que aglutina dues realitats contradictòries: posseir el major parc d’habitatge -construït entre 2002 y 2006- i al mateix temps ser un dels estats d’ Europa on l’accés a l’habitatge és un dels problemes més greus. Si el franquisme va iniciar i esperonar la cultura de la tinença en propietat, els posteriors governs socialistes van aprovar lleis clarament neoliberals (LAU 1985) que corsecarien el mercat del lloguer fomentant la propietat mitjançant hipoteques atractives i desgravacions fiscals.

[3]Cócola, A., 2015. “Apartamentos turísticos, hoteles y desplazamiento de población”.
http:// agustincocolagant.net/apartamentos-turisticos-hoteles-y-desplazamiento-de-poblacion/

[4] https://assembleabarris.wordpress.com/conclusions_1fvt/

[5] El dia 20/9/16, membres de l’ABTS van reservar a través del portal Airbnb.com un pis turístic sense llicència d’una finca del Barri Gòtic buidada prèviament de residents i dedicada íntegrament a aquesta activitat des de feia anys. En la mateixa condició se’n van destapar uns altres quatre del mateix propietari al Poblenou i un altre al Born (desmuntant el mite social d’Airbnb i la seva falsa pretensió d’economia col·laborativa). Com a resultat de la denúncia, el servei d’inspecció de l’Ajuntament i uns quants mitjans de comunicació s’hi van poder presentar i constatar les irregularitats. La primera acció popular contra Airbnb obre una nova via en la lluita pel dret a l’habitatge i contra el furtivisme immobiliari. Per més informació: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2016/09/20/catalunya/1474390993_129850.html i https://assembleabarris.wordpress.com/2016/09/20/accio-pel-dret-a-lhabitatge-i-contra-els-pisos-turistics-i-airbnb/

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s