Parlar del demà de la ciutat

Recull de fragments critico-prospectius de la conversa sobre Barcelona entre Manuel Vázquez Montalbán i Eduard Moreno publicat al número 1 de la revista ‘La Veu del Carrer’ a l’octubre de 1991.

 

Manuel Vázquez Montalbán:  (….) Llavors va arribar la convocatòria olímpica, que va significar desfer qualsevol model de creixement equilibrat. Va significar fer créixer la ciutat en funció de les necessitats olímpiques, que eren crear una infraestructura   viària de ràpida comunicació, el creixement cap al Maresme, cap al mar, no per la conquesta del mar famosa com a expressió lírica, sinó per obtenir un  territori que seria la Vila Olímpica, amb un programa d’obres condicionat per aquesta necessitat, la qual cosa significava, a més, que el creixement de la ciutat beneficiari aquella part de la ciutat que tindria els Jocs dits Olímpics. No parlem ja possible deute  que arribarà en relació a tot això  del fet que hagin quedat aparcats problemes que afecten a” l’altra ciutat”, qüestions que agreujaran les diferencies Nord- Sud a la mateixa ciutat.

Eduard Moreno :

Sí , sí , efectivament

M.V.M.: A part d’això i altres aspectes de la Vila Olímpica, dels quals ja parlarem, l’empelt social i cultural que significa la Vila Olímpica en el marc on està, és a dir, al costat de Poble Nou, a pocs metres de La Mina, dels barris del Besòs, etc…, que implica llavors sembrar especulació al voltat. (…)

M.V.M. : Podríem dir que s’ha frustrat la primera expectativa que el creixement de la ciutat hagués pogut venir sota l’hegemonia de les classes populars. Per primer cop a la seva història, Barcelona tenia aquesta oportunitat. No s’ha aprofitat .

E.M.: I per tot això, jo crec que Barcelona necessita encara avui , més que mai, ser defensada dels profetes teòrics i pràctics del urbanisme, dels assessors municipals que actuen pràcticament com a gendarmes a la Plaça Sant Jaume, de les estadístiques  de la propaganda enganyosa i, sobretot, dels grups financers / especuladors  que estan fent un negoci “olímpic” amb la ciutat. (….).

M.V.M.: Un fet important que caldrà considerar , des del punt de vista polític, a la propera dècada és que , curiosament, aquesta batalla entre Catalunya comarcalista  o Barcelona- Catalunya, de sobte s’ha vist superada perquè ha aparegut un nou element problemàtic, i és aquesta idea d’una realitat econòmica superior a l’existència mateixa de Catalunya com a territori que tindria  , llavors, una vertebració en funció de citats. És la famosa idea del triangle Barcelona- Montpeller- Tolosa, que pot ampliar-se cap a València. És clar , des del punt de vista del creixement del capitalisme català , això és interessantíssim i, per tant, Pujol no pot dir que no.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s