Barris de muntanya

Leonor Pérez Zafón. Membre de l’AVV AVAUP i de la Plataforma Barris de Muntanya. Número 0.

La Plataforma Barris de Muntanya de Barcelona sorgeix arrel de l’aprovació del document anomenat Avanç del Pla Especial de Protecció Especial del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola, altrament conegut com PEPNat. El document va ser publicat al BOPB el 16 de febrer de 2015, i no va ser ben rebut pels veïns i entitats implicades i compromeses en la protecció del Parc de Collserola, no només per les discrepàncies amb el seu contingut, si no també pel fet de que s’hagués donat l’esquena  al veïnat i no hagués comptat amb cap tipus de participació veïnal.

 

Treballant col·lectivament per dissenyar polítiques públiques arrelats als interessos veïnals

Algunes entitats es van reunir el mateix mes de febrer per crear un grup de treball i obrir un debat sobre la protecció del medi natural de Collserola. Aquest grup de treball va ser l’origen de la Plataforma Barris de Muntanya de Barcelona, integrada per les diverses entitats veïnals dels barris de Barcelona, tant de l’àmbit del Parc de Collserola com dels seus voltants, amb la participació de la FAVB.

El grup de treball de Barris de Muntanya va anar recollint les reivindicacions de les diverses associacions veïnals i de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola. Comptant ja amb un primer esborrany de conclusions, es varen organitzar unes Jornades amb la participació de diversos experts, per tal d’obrir el debat i enriquir les conclusions del grup de treball. Les Jornades, amb el títol “Collserola, Patrimoni Natural, especulació urbanística i sostenibilitat” es van celebrar el dia 6 de juny de 2015, i les conclusions es van comunicar en roda de premsa i es van publicar a la pàgina web de la Plataforma.

La redacció definitiva de les conclusions dels barris de muntanya va ser aprovada al febrer de 2016, desprès d’un any de treball i diàleg intens. En elles es demana una resposta clara i viable a totes les reivindicacions, demandes i sensibilitats de les comunitats dels barris de muntanya, exigint una voluntat política ferma per resoldre de manera eficaç i definitiva els conflictes acumulats durant molts anys. També es reivindica una participació oberta, real i activa per qualsevol actuació o regulació, millora urbana o mesura de protecció especial, que no haurien de donar l’esquena als habitants de la zona.

barrismuntanya2_ancormesamendez
Foto: Ancor Mesa Méndez

Anàlisi i propostes fetes des del veïnatge organitzat

El document de conclusions conté 20 punts de reflexió i/o reivindicació, agrupats en quatre eixos, que conjuminen la protecció dels nostres espais naturals i les necessitats dels habitants:

El primer eix és el que fa referència a la governança especial que requereix la zona, i reclama una autoritat municipal comuna, única i dinàmica, una unitat de gestió supradistricte que treballi en xarxa amb les autoritats metropolitanes dels altres municipis i de la pròpia autoritat del parc natural, amb una dotació extraordinària de recursos. També en aquest punt es reivindica que les polítiques ecològiques i ambientals a aplicar es decideixin de manera consensuada amb la ciutadania, amb una especial sensibilitat cap els residents als barris de muntanya i els col·lectius socials interessats

El segon eix respon estrictament a les mesures de protecció del Parc Natural de Collserola. En aquest punt es demana que la redacció del PEPNat es faci amb participació publica des del moment cero, i que garanteixi la prioritat de l’interès públic sobre l’interès privat amb respecte, alhora, dels drets legítims de les persones.

Aquest eix també conté propostes de mesures concretes de protecció mediambiental, a saber:

  • Pla de Descontaminació (atmosfèrica, química, acústica) amb objectius concrets avaluables. Reconeixement com a ZEPQA (Zona d’Especial Protecció de la Qualitat Acústica) per tot l’àmbit del parc.
  • Integrar el conjunt del Parc de Collserola dins l’Estratègia Catalana Residu Zero.
  • Garantir que les activitats econòmiques dins i al voltant del Parc Natural responguin a criteris de sostenibilitat ecològica i defensa del bé comú.
  • Desenvolupar un Pla Especial de Seguretat Ambiental, amb dotació de recursos, per a tasques de prevenció de riscos i protocols d’actuació immediata en cas d’incidències importants (incendis, ventades, nevades, pluges torrencials…)
  • Promoure l’ús d’energies renovables que no generin cap efecte significatiu en l’entorn natural dins i al voltant del Parc Natural.
  • Pla de mobilitat especial per la pacificació del trànsit a tot l’àmbit de la xarxa viaria que creua el parc, així com el reforç de la xarxa de transport públic, amb dotació de transport nocturn i dies festius. Cal fer Zona 1 del sistema tarifari integrat de transport tot el territori del Parc Natural.
  • Control de les poblacions d’animals i d’espècies vegetals invasives i exòtiques.
  • Pla especial de protecció del patrimoni cultural que inclogui la catalogació i protecció dels propis camins, construccions, elements singulars, restes arqueològiques i edificacions històriques – especialment masies – i la millora del viari, el mobiliari urbà i la senyalització del parc i pre-parc.

El tercer eix te a veure amb la regulació urbanística actual: es requereix una actualització del planejament que reconegui la realitat física i social existent, solucioni els conflictes acumulats i millori la qualitat de vida dels habitants de la muntanya, garantint la protecció mediambiental dels espais naturals.

barrismuntanya4_ancormesamendez
Foto: Ancor Mesa Méndez

Els barris i nuclis habitats de muntanya, tant dins com al voltant del Parc Natural situats al terme municipal de Barcelona, són més d’una vintena. Cal delimitar la seva presència, sigui compacta o dispersa, disposar d’informació del nombre d’habitatges, població, trets històrics i característics, tant en la vesant de patrimoni monumental com no monumental.

L’herència del Pla General Metropolità (PGM) de juny del 1976 respon a criteris molt allunyats a la salvaguarda del patrimoni natural i els bens comuns. Quan ha calgut s’ha modificat per encabir iniciatives privades i públiques, però no s’ha modificat per posar-lo al servei del parc natural i la protecció del paisatge, les zones boscoses i verdes, ni per la preservació de drets fonamentals dels habitants.

En el cas de les afectacions urbanístiques que – recordem – tenen 40 anys d’antiguitat, l’administració no ha donat sortida a les persones residents dels barris de muntanya afectats, com són els casos de Font d’en Gos, Torre Baró, les Planes de Vallvidrera i Vallvidrera Superior. Tal situació, amb la consegüent inestabilitat emocional que comporta, requereix considerar a les persones i famílies afectades – amb qualificacions de verd forestal o parc natural – com veïns amb drets adquirits a l’habitatge. Les modificacions puntuals del PGM per permutes privades i tractes de favor mai han arribat a un veïnat mancat de recursos, formació i/o contactes influents.

Des de la Plataforma Barris de Muntanya es reivindica una revisió del planejament que contempli aquesta realitat, i que aporti una solució pels habitatges preexistents al PGM del 76, i al Pla Parcial del 80 en el cas de Les Planes, que no comporti un augment de l’edificació ni actuacions d’urbanització, tret de les pròpies de manteniment dels serveis existents.

Pel que fa a equipaments, el Parc Natural i el seu voltant no pot encabir nous equipaments privats o públics que col·lapsin l’accés, obliguin a fer nous aparcaments, vials, carrers…, El parc no pot cobrir els dèficits d’equipament urbans ni substituir-los. Per tant, totes les zones qualificades com equipament pel PGM a l’àmbit de Collserola haurien de ser revisades, evitant qualsevol equipament que no respongui de forma directa als objectius de conservar i donar a conèixer els valors naturals del Parc, o a les necessitats dels seus habitants, essent imprescindible la integració a l’entorn natural on s’insereixin.

Indiscutiblement el PGM és una eina obsoleta, i els barris de muntanya reclamen la urgent redacció i aprovació del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) i planejament derivat, amb criteris que incorporin, com a prioritat, la consideració de Parc Natural de la Serra de Collserola i Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea. Les noves limitacions urbanístiques haurien de preservar la connectivitat entre espais naturals veïns, permetre reconstruir la pèrdua d’espai natural, i corregir els problemes actuals de fragmentació.

Per últim, el quart eix fa referència a les infraestructures existents i les mesures necessàries en termes de protecció mediambiental i garantia de protecció de la salut i el benestar dels habitants del seu entorn.

El Parc de Collserola és l’únic parc natural creuat per una via fèrria i una autopista, dues infraestructures construïdes abans de la declaració del Parc Natural que generen problemes de connectivitat biològica i de contaminació -tant acústica com atmosfèrica – a un entorn que hauria d’estar protegit d’aquest tipus d’agressions. Calen mesures correctives i efectives que disminueixin els impactes associats, els efectes barrera i els nivells actuals de soroll ocasionats pels FGC i l’autopista. Les dites infraestructures causen també problemes de connectivitat social, aïllant entre si els diferents nuclis de població de Les Planes. És urgent acabar amb l’aïllament que generen les infraestructures esmentades i facilitar la connectivitat, amb corredors verds, ampliant la protecció a les zones de transició i pre-parc.

En aquest mateix sentit, els barris de muntanya demanen la desprogramació definitiva del projecte de construcció del túnel d’Horta, un projecte viari previst pel Pla General Metropolità que preveu la construcció d’una autovia que travessi la Serra de Collserola, des de Horta fins Cerdanyola del Vallès. Tot i que part del traçat seria soterrat, es calcula que suportaria una mitjana de 20.000 vehicles diaris. Això seria una nova agressió a les persones, el parc i el pre-parc. La seva incidència en els barris limítrofs tindria conseqüències similars a les que es pateixen a Les Planes, minvant la connectivitat i comunicació entre nuclis urbans, i empitjorant la qualitat de vida dels veïns i veïnes.

barrismuntanya_ancormesamendez
Foto: Ancor Mesa Méndez

 

Seguint amb les infraestructures, es reivindica el rebuig i retirada definitiva del projecte de la línia de Molta Alta Tensió (MAT) – que creuaria la Serra de Collserola des de Santa Coloma de Gramanet fins Sant Just Desvern – per no ser compatible amb un Parc Natural. Aquest projecte comportaria aixecar 35 torres de 70 metres d’altura amb l’eliminació de la vegetació al seu pas, quan caldria un pla per soterrar el tramat excessiu de línies que creuen el parc actualment, i que ja han provocat alguns incendis forestals.

Per últim, i no per això menys important, es reclama la cobertura de la Ronda de Dalt, que s’hauria d’haver plantejat en el moment de la seva construcció.  La cobertura de la Ronda al tram de la Vall d’Hebrón és un deute històric de la ciutat amb els habitatges preexistents, que pateixen les agressions causades pels alts nivells de contaminació acústica, lumínica i ambiental. A més, la infraestructura ha suposat una barrera infranquejable entre la ciutat i Collserola, deixant aïllats els barris de muntanya. La cobertura d’aquest tram és una mesura urgent, però a mig i/o llarg termini cal afegir la cobertura del tram que va des de Trinitat Nova fins al Parc de la Oreneta.

Co-produir un pla a l’alçada de la realitat del veïnat

 

El Pla especial de protecció del Parc Natural de Collserola és, per tant, un document llargament esperat per la ciutadania, especialment pels barris de muntanya, del que s’espera una resposta clara i viable a totes les reivindicacions, demandes i sensibilitats dels habitants i un alt grau de protecció de l’entorn. La mirada del veïnat dels barris de Collserola ha de tenir un paper protagonista, per ser un veïnat que representa una forma d’habitar la ciutat molt particular i amb característiques demogràfiques, urbanístiques i socials molt compartides, i que en moltes ocasions han estat els principals garants de la protecció del medi natural que els envolta.

Resulta necessària una regulació urbanística actualitzada, que reconegui la realitat existent i no doni l’esquena als veïns i veïnes que habiten a la zona, amb les modificacions del PGM i les regularitzacions que procedeixin. La definició expressa de responsabilitats i polítiques a aplicar en el manteniment i conservació del parc, així com les línies generals de seguretat i prevenció, i un pla d’usos equilibrat, han de ser part indissociable d’un PEPNat que hauria d’arrelar-se a la vivència i la mirada de les persones que habiten i defensen el territori.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s